Innovation Day Energia 2025

Innovation Day Energia

L'Innovation Day Energy és un esdeveniment clau en el sector energètic, coorganitzat pel Clúster d’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), la Xarxa R+D+I Energy for Society (XRE4S) i l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i la col·laboració d’ACCIÓ, i de l'Barcelona City Council.
Cada edició reuneix experts, investigadors i professionals del sector amb un objectiu comú: promoure la innovació al sector energètic. A més, l’Innovation Day Energy es consolida com un punt de trobada estratègic on les empreses poden identificar, impulsar i desenvolupar idees innovadores, fomentant així la col·laboració i el compromís per construir un futur més sostenible per al sector energètic.

El passat 28 de novembre vam portar a Ca l’Alier una nova edició de la cita anual de referència de l’ecosistema d’innovació del sector de l’energia. L’Innovation Day d’enguany va reunir a més de 150 referents del sector i ponents de referència per compartir coneixement i impulsar col·laboracions estratègiques. 𝗣𝗼𝘁𝘀 𝗱𝗲𝘀𝗰𝗼𝗯𝗿𝗶𝗿-𝗻𝗲 𝗺é𝘀 𝗮𝗺𝗯 𝗲𝗹 𝘃í𝗱𝗲𝗼 𝗿𝗲𝗰𝘂𝗹𝗹 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗷𝗼𝗿𝗻𝗮𝗱𝗮, 𝗽𝘂𝗯𝗹𝗶𝗰𝗮𝘁 𝗮𝗹 𝗰𝗮𝗻𝗮𝗹 𝗱𝗲 𝗬𝗼𝘂𝗧𝘂𝗯𝗲 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗫𝗮𝗿𝘅𝗮 𝗫𝗥𝗘𝟰𝗦!

Ponència introductòria

La darrera edició de l'Innovation Day Energy 2025 va comptar amb la ponència de Cristina Sáenz, cofundadora i CEO d’Orchestra Sci, titulada "Emprender en deeptech: decisiones difíciles, retos reales y oportunidades de impacto".

En aquesta línia, la ponent, va compartir la seva experiència al llarg de tota la cadena de valor de la innovació, des de la recerca fins a l’emprenedoria i l’entrada al mercat, aportant una visió transversal sobre els reptes i oportunitats del procés d’innovació.

La primera taula rodona va explorar els reptes i oportunitats de l’electrificació i la interoperabilitat energètica, tant en entorns terrestres com marítims. La sessió va ser moderada per Lluc Canals Casals, del CER-H2 UPC, i va comptar amb la participació de professionals del sector amb experiència en mobilitat elèctrica i gestió de xarxes, com Maite Etxandi Santolaya de l’IREC, Lluís Sabata Pallarols d’Anell – Estabanell i Iban Fontcuberta de VEGA Chargers.

Els participants van abordar com integrar la mobilitat elèctrica de manera eficient a la xarxa i van posar en relleu la importància de la col·laboració entre els diferents actors del sector per afrontar els nous reptes energètics.

La segona taula rodona va centrar-se en l’economia del CO₂, analitzant models que permeten transformar el CO₂ en productes de valor. La sessió va ser moderada per Miriam Díaz de los Bernardos, d’Eurecat – Technology Centre, i va reunir experts amb experiència en innovació i aplicacions industrials, com Jordi Guilera de l’IREC, Jordi Pujol Parals de GasN2 i Laia Soler Bru, Ph.D., de CELSA Group.

Durant la sessió es van compartir experiències sobre la valorització del CO₂ i les oportunitats que ofereix l’economia circular del carboni, destacant la rellevància d’aquestes estratègies en el sector industrial.

Fòrums d'innovació

Durant el matí, el fòrum d’innovació en mobilitat i integració a la xarxa va posar de manifest el talent del nostre país amb la presentació de tecnologies i productes innovadors en mobilitat elèctrica i gestió de xarxes intel·ligents. La sessió va comptar amb la participació de Josep Fanals i Batllori d’eRoots Analytics, Roger Damunt Ferrer de Zerti Power®, David Esteller d’Eurecat – Centro Tecnológico, Joaquín Arbesú de VectorTech i Juande Sirvent de l’IREC – Institut de Recerca en Energia de Catalunya.

Els participants van presentar solucions pioneres en bateries, sistemes de càrrega ràpida, hidrogen i xarxes intel·ligents, mostrant com aquestes tecnologies poden transformar la mobilitat elèctrica i la integració energètica. El fòrum va evidenciar les innovacions disruptives que estan impulsant la transició energètica, oferint solucions més sostenibles, eficients i rendibles.

El fòrum d’innovació en economia del CO₂ va destacar projectes i tecnologies que permeten capturar, mineralitzar, reformar i valoritzar el CO₂. Van participar Amador Perez Tomas de Lightnet Carbon Capture, Martí Biset Peiró de l’IREC – Institut de Recerca en Energia de Catalunya, Eric Suñol de Carbon Fields on Earth SL, Álex Uhalde Boada de Methanol Reformer i Álvaro Sicilia de La Salle BCN.

Els ponents van donar visibilitat a solucions avançades per a la valorització del carboni, demostrant com la innovació en captura i transformació del CO₂ pot generar productes de valor i contribuir a una economia més sostenible. El fòrum va evidenciar el potencial de l’economia circular del carboni i com aquestes tecnologies són clau per avançar cap a la descarbonització industrial.

Al finalitzar l’acte, es va presentar el Merce Lab, la nova planta pilot preindustrial de fabricació de dispositius energètics, basada en tecnologia d’impressió de ceràmiques funcionals, concebuda com un espai clau per impulsar la innovació i el desenvolupament tecnològic en l’àmbit energètic.

L'acte va estar marcat per la intervenció del ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, qui va expressar la seva preocupació pels desafiaments geopolítics actuals que qüestionen l’agenda 2030 i el canvi climàtic. “Hi ha parts del món molt poderoses que se n’estan desenganxant i ens tocarà tornar a militar en algunes causes”, va advertir Hereu.

El màxim representant del Ministeri d’Indústria i Turisme també va voler posar en valor el paper el clúster el qual va titllar "d’expressió d’intel·ligència col·lectiva”. Segons Hereu, aquest és un ecosistema que representa juntament amb la revolució digital i l’autonomia estratègica un dels vectors clau que ha de guiar Catalunya i la resta de l’Estat a convertir-se en el “nou gran hub industrial d’Europa”.

“El model net que estem construint a Catalunya, ha de ser garantia de suficiència energètica, de fortalesa econòmica i de compromís climàtic”, va dir la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque durant la Nit de l’Eficiència. La consellera va destacar que aquesta jornada és un espai “per reconèixer l’esforç, la innovació i el compromís de persones, empreses i entitats, que treballen per fer realitat una transformació energètica justa, ràpida i necessària”.

D'altra banda, la consellera també va insistir que “Catalunya no pot continuar important energia a través de línies de Molt Alta Tensió”, i va recordar que aquest model té una petjada ambiental més gran que les energies renovables amb un cost de 10.000 milions d’euros anuals, fet que “compromet la competitivitat i la sobirania energètica del nostre país”.