Durant més de vint anys, la Mesura i Verificació (M&V) ha estat la clau de volta per donar credibilitat als projectes d'eficiència energètica. El protocol IPMVP, desenvolupat per EVO, ha permès que clients, empreses de serveis energètics, entitats financeres i administracions parlem un idioma comú per demostrar que una actuació genera els estalvis promesos.

Aquesta metodologia ha estat determinant per consolidar el sector. Sense aquest rigor, l'eficiència energètica difícilment hauria assolit la maduresa actual.

Però siguem clars: el context tecnològic ha canviat radicalment.

Quan l'IPMVP es va consolidar, la disponibilitat de dades era mínima, la telemesura era un luxe i la capacitat de processament es quedava molt curta. En aquell escenari, el més lògic era verificar els estalvis setmanes o mesos després d'implantar una Mesura d'Actuació Energètica (MAE). Era una foto fixa.

Avui juguem en una altra lliga. Les plantes industrials i els edificis intel·ligents estan plens de sensors, comptadors de nova generació, sistemes SCADA i plataformes IoT que generen informació operativa pràcticament en temps real. Amb tot aquest desplegament, la pregunta és inevitable: per què continuem aplicant la M&V com si encara estiguéssim l'any 2000?

No es tracta de jubilar l'IPMVP ni de posar en dubte la seva validesa. Al contrari. El repte actual és aprofitar la digitalització perquè els seus principis s'apliquin de manera contínua durant tota la vida útil del projecte.

Aquest és el següent pas natural per al nostre sector.

De demostrar els estalvis a preservar-los

Tradicionalment, la M&V ha buscat respondre una sola pregunta: quin estalvi ha generat una actuació respecte de la línia base? L'objectiu és totalment vigent, però el mercat ara ens en demana una altra: una vegada demostrats els estalvis, com ens assegurem que no s'evaporin amb el temps?

A la indústria sabem perfectament com funciona el dia a dia. El rendiment inicial d'un projecte excel·lent es pot degradar ràpidament per una modificació en la producció, un canvi de consigna no notificat, desajustos en el manteniment o la substitució d'un equip. Són desviacions silencioses que ningú detecta fins que arriba la següent auditoria o una factura inesperada.

Aquí està la clau del canvi:

La verificació puntual demostra que el projecte va funcionar.

La verificació contínua assegura que continua funcionant.

Aquesta diferència ho canvia tot.

La tecnologia ja ho fa possible

La digitalització ens permet connectar entorns que abans treballaven com a illes independents. Ja no ens limitem a mirar el comptador d'energia elèctrica o de gas.

Ara podem incorporar variables independents en temps real —dades de producció del sistema MES, paràmetres de l'ERP o de l'SCADA, variables climàtiques, hores de funcionament o nivells d'ocupació— per modelitzar amb molta més precisió el comportament energètic esperat de la instal·lació.

Amb aquesta infraestructura, els models de referència s'actualitzen automàticament. Podem recalcular les línies base de manera dinàmica i verificar els estalvis sota les condicions reals d'operació de cada dia. L'objectiu no és automatitzar el criteri de l'expert en M&V, sinó potenciar enormement la seva capacitat d'anàlisi: alertes primenques per corregir desviacions abans que afectin el compte de resultats de l'empresa.

Una palanca estratègica per al sector

Aquesta evolució arriba en el moment precís. Amb el mercat dels Certificats d'Estalvi Energètic (CAEs) plenament actiu, la consolidació de la ISO 50001, els contractes de rendiment energètic i les exigències de reporting ESG, les empreses ja no en tenen prou amb estimacions. Necessiten evidències objectives, traçables i sostingudes en el temps.

La verificació contínua transforma la recollida de dades en un procés sistemàtic, redueix la dependència dels informes manuals fets a corre-cuita i aporta un nivell de confiança molt superior davant de verificadors i inversors.

Aquesta confiança té també una dimensió econòmica. Quan els estalvis es poden demostrar de manera objectiva, continuada i traçable, els projectes guanyen credibilitat davant de tots els agents implicats. En aquest sentit, una Mesura i Verificació robusta no només reforça el rigor tècnic, sinó que també contribueix a millorar la bancabilitat dels projectes d'eficiència energètica.

El repte ja no és tecnològic, és cultural

Des del meu punt de vista, el vertader desafiament del sector ja no és instal·lar més sensors ni triar la millor plataforma al núvol. El repte és cultural.

Hem de deixar de veure la Mesura i Verificació com el tràmit final per tancar un projecte i començar a integrar-la en l'ADN de l'operació diària. La M&V no només serveix per tancar l'expedient i rebre el xec; ha de servir per protegir l'estalvi a llarg termini.

Aquest salt d'escala exigirà trencar traves i fer col·laborar directament els equips de producció, manteniment, sostenibilitat i finances. També requerirà impulsar nous perfils professionals al mercat català capaços de moure's amb la mateixa comoditat entre l'enginyeria energètica, l'estadística i la digitalització industrial.

 

Mirant cap al futur

L'IPMVP seguirà sent la metodologia de referència gràcies al seu rigor metodològic. Però de la mateixa manera que la indústria catalana s'està transformant cap al model 4.0, la mesura dels estalvis també ha de fer aquest pas.

El futur de la M&V no passa per inventar una nova fórmula matemàtica, sinó per deixar d'entendre la verificació com un informe estàtic en PDF i començar a gestionar-la com un procés viu.

Perquè un estalvi que no es preserva acaba deixant de ser un estalvi.

Àlex Fuentes Leiva, soci fundador de PolarNetZero i Instructor de l'Efficiency Valuation Organization (EVO).