24 Jul.

L’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya ha presentat l’Informe de situació 2025 del progrés de la implantació de les energies renovables a Catalunya, que constata que Catalunya retrocedeix en l’assoliment dels objectius generació renovable fixats en la PROENCAT 2050. L’any 2025, les energies renovables han generat 6.940,68 GWh, un 3,1% menys que l’any anterior, i han cobert el 15,3% de la demanda elèctrica de Catalunya, per sota del 16,2% registrat el 2024, lluny de l’objectiu del 50% fixat per la PROENCAT per al 2030. Aquesta davallada s’explica per l’augment de la demanda elèctrica, la caiguda de la generació eòlica i un increment limitat de nova capacitat renovable. Mentre que el Balanç Elèctric de Catalunya de l’any 2025 de l’Institut Català de l’Energia situa les renovables en el 18,1% de la generació, l’OBERCat analitza també la seva aportació sobre la demanda elèctrica, on el pes renovable baixa fins al 15,3%. Això permet incorporar un element clau per a la sobirania energètica: l’electricitat que Catalunya necessita, però no produeix i que, per tant, ha d’importar.

Catalunya augmenta la dependència energètica

L’any 2025, Catalunya ha incrementat la seva dependència energètica respecte a l’any anterior. El saldo importador d’intercanvis elèctrics ha estat de 7.144,97 GWh, un 6,4% més que el 2024, i ha cobert el 15,8% de la demanda elèctrica en barres de central, 0,6 punts percentuals més que l’any anterior. Es tracta del tercer saldo importador més elevat des de 1990, només superat pels registres dels anys 2000 i 2007.

El 2025, la demanda elèctrica catalana s’ha cobert en un 16,3% amb recursos propis i en un 83,7% amb recursos aliens, mentre que el 2024 aquests percentatges eren del 17,3% i el 82,7%, respectivament. L’informe situa aquesta dependència en el context del conjunt del sistema elèctric peninsular. Mentre Catalunya registra un saldo importador de 7.144,97 GWh, l’Aragó ha tingut un saldo exportador d’11.332,86 GWh.

A cinc anys del 2030, aquest indicador pren especial importància per l’horitzó de tancament progressiu de la generació nuclear. Catalunya haurà d’optar entre accelerar de manera significativa la implantació de generació renovable d’alta capacitat (especialment eòlica i fotovoltaica) o incrementar la dependència de les interconnexions amb territoris veïns per proveir-se dels seus excedents renovables.

El balanç de l’energia elèctrica a Catalunya el 2025

L’any 2025, la demanda d’electricitat a Catalunya ha estat de 45.250,58 GWh, un 2,7% més que l’any anterior. La generació elèctrica produïda a Catalunya ha estat de 38.292,98 GWh, un 2,0% més que el 2024, i ha cobert el 84,6% de la demanda. El diferencial restant s’ha cobert amb el saldo d’intercanvi d’electricitat.

La generació nuclear continua sent la primera font de producció elèctrica a Catalunya. Els tres reactors nuclears (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II) han generat 22.812,07 GWh, un 2,9% més que l’any anterior, i han cobert el 50,4% de la demanda elèctrica. El seu pes en el balanç es manté pràcticament estable respecte al 2024, quan va cobrir el 50,3% de la demanda.

Les energies renovables han aportat 6.940,68 GWh, un 3,1% menys que el 2024, i han cobert el 15,3% de la demanda elèctrica. En termes de generació elèctrica, representen el 18,1% de la generació elèctrica produïda a Catalunya, per sota del 19,1% de l’any anterior. Aquest descens s’explica principalment per la caiguda de la generació eòlica, que no ha quedat compensada per l’increment de la hidroelèctrica i la solar fotovoltaica.

La hidroelèctrica ha estat la primera font renovable i la tercera font del balanç elèctric català, amb 3.822,52 GWh, i ha cobert el 8,4% de la demanda. L’eòlica ha generat 2.360,62 GWh, un 16,8% menys, i ha cobert el 5,2% de la demanda. La solar fotovoltaica, exclòs l’autoconsum, ha generat 495,14 GWh, un 17,5% més que el 2024, i ha cobert l’1,1% de la demanda elèctrica. Tot i el creixement, el seu pes en el balanç continua sent reduït en comparació amb les principals fonts de generació. La solar termoelèctrica ha aportat 46,84 GWh, un 30,0% menys; la biomassa i el biogàs han generat 92,27 GWh, un 18,4% menys; i els residus renovables han aportat 123,29 GWh, un 3,0% menys.

La generació amb gas fòssil ha augmentat en el balanç de 2025. Els cicles combinats han aportat 5.633,07 GWh, un 15,6% més que l’any anterior, i han cobert el 12,4% de la demanda. La cogeneració ha aportat 2.776,60 GWh, un 13,1% menys, i ha cobert el 6,1% de la demanda. En conjunt, la generació no renovable ha estat de 31.352,30 GWh, un 3,2% més que el 2024, i ha cobert el 69,3% de la demanda elèctrica.

78,51 MW de nova capacitat renovable i el registre de l’autoconsum fotovoltaic

Durant el 2025, la capacitat renovable neta ha augmentat en 78,51 MW, amb 12,2 MW eòlics i 73,34 MW solars fotovoltaics (excloent l’autoconsum), mentre que la capacitat hidroelèctrica ha disminuït en 7,03 MW. La nova capacitat eòlica correspon als dos aerogeneradors de l’ampliació del parc eòlic Colladetes, al Perelló, al Baix Ebre, amb 12,2 MW incorporats durant l’any. En solar fotovoltaica, l’OBERCat manté la dada de REE i reporta 73,34 MW de nova potència solar fotovoltaica posada en servei el 2025, sense incloure les instal·lacions d’autoconsum.

L’any 2025 també confirma un canvi de fase en l’autoconsum fotovoltaic a Catalunya. Després dels anys de creixement més intens, vinculats sobretot a l’àmbit domèstic i als fons Next Generation, guanyen pes els projectes de més dimensió en l’àmbit industrial i comercial. Durant el 2025 s’han posat en marxa 14.890 instal·lacions d’autoconsum, amb una potència de 231 MW, per sota de les 24.777 instal·lacions i els 385 MW registrats el 2024. Això representa una caiguda del 40% en potència instal·lada anual i del 53% en nombre d’instal·lacions executades. L’OBERCat atribueix aquesta desacceleració al final de les subvencions Next Generation, a les traves de tramitació, a l’augment dels tipus d’interès i a la percepció que el preu de l’electricitat és baix.

L’autoconsum col·lectiu continua tenint encara un pes limitat dins del conjunt. El 2025, unes 579 instal·lacions van correspondre a aquesta modalitat, l’equivalent al 4,4% del total. Tot i aquesta reducció, Catalunya tanca el 2025 amb 1,7 GW de potència acumulada d’autoconsum fotovoltaic i es manté entre les comunitats autònomes capdavanteres de l’Estat, amb el 16% de la potència instal·lada total.

L’informe vincula el futur de l’autoconsum amb l’emmagatzematge darrere del comptador. En un context de volatilitat horària dels preus, excedents en hores de màxima radiació i necessitat de reforçar la resiliència davant incidències de xarxa com l’apagada elèctrica, la combinació d’instal·lacions fotovoltaiques, bateries i sistemes de suport pot millorar l’aprofitament de l’energia generada i reduir la dependència del consumidor respecte al mercat elèctric.

Una cartera potencial de projectes renovables es suficient, però cal materialitzar-la

Catalunya disposa d’una cartera de projectes renovables suficient per avançar cap als objectius del 2030, però el ritme de tramitació continua sent el principal factor barrera. A data de tancament de l’informe, l’OBERCat identifica 231 projectes de parcs eòlics, amb 8.181,96 MW, i 1.107 projectes de parcs solars fotovoltaics sobre terreny, amb 10.913,88 MWn. En conjunt, la cartera potencial supera els objectius de generació renovable fixats per la PROENCAT per a l’any 2030.

La situació, però, és diferent segons la tecnologia. En el cas de la solar fotovoltaica sobre terreny, els 415,90 MWn en servei a finals de 2025, els 376,38 MWn incorporats durant el primer semestre de 2026 i els 5.980,85 MWn en tramitació activa configuren una cartera que supera àmpliament els 4.458,80 MWn que la PROENCAT fixa com a objectiu per al 2030. En l’eòlica terrestre, en canvi, la distància amb l’objectiu continua sent significativa. A finals de 2025 hi ha 1.418,35 MW eòlics en servei, si s’hi afegeixen els 27 MW en construcció i els 1.361,19 MW en tramitació efectiva, la potència total se situa en 2.806,54 MW, gairebé la meitat dels 5.234,20 MW previstos per la PROENCAT per a l’any 2030.

Des de l’aprovació del Decret llei 16/2019, s’han posat en servei sis nous parcs eòlics, amb 143,49 MW, i 63 parcs solars fotovoltaics sobre terreny, amb 483,88 MWn. Aquestes dades indiquen un canvi respecte a la dècada anterior, però el ritme d’entrada en servei continua psent insuficient. Per assolir l’objectiu de la PROENCAT, l’OBERCat assenyala que caldria recuperar una part dels 2.372,21 MW de projectes amb emplaçament identificat que encara no han iniciat la tramitació administrativa o que es troben aturats, principalment per manca de capacitat d’accés i connexió a la xarxa elèctrica.

Tot i aquesta millora, els retards en l’aprovació dels PAE s’han convertit en un dels principals colls d’ampolla del desplegament renovable a Catalunya. A data de tancament de l’informe, vuit dels quinze parcs eòlics en tramitació que compten amb autorització continuen pendents de l’aprovació definitiva del Pla d’Actuació Específica (PAE). Aquest retard també afecta la solar fotovoltaica. En el cas dels parcs solars sobre terreny, 68 projectes autoritzats, amb una capacitat de 1.035,07 MWp / 915,50 MWn, continuen pendents de l’aprovació definitiva del PAE.

El Decret llei 22/2025 i el PLATER per accelerar la transició energètica a Catalunya

L’informe valora la voluntat del Govern per accelerar el desplegament de les energies renovables, l’emmagatzematge i les xarxes amb instruments com el PLATER o el Decret llei 22/2025. En aquest nou marc, cal aplicar urgentment una simplificació administrativa i s’hauria d’acompanyar de mesures que reforcin la viabilitat econòmica dels projectes.

Entre les solucions proposades, l’informe planteja un paper actiu de l’Institut Català de Finances (ICF), com a instrument per facilitar finançament en condicions favorables i reduir el risc inicial de la inversió, i de L’Energètica, com a agent tractor que pot contribuir a estructurar la demanda, impulsar PPA i donar estabilitat als ingressos dels projectes. Aquestes eines s’haurien de complementar amb emmagatzematge, hibridació i una planificació coordinada de xarxes, dins d’un marc regulador estable. L’objectiu és que la cartera renovable existent passi de la tramitació a la construcció i entrada en servei, convertint els projectes en nova generació renovable, retorn territorial i més sobirania energètica per a Catalunya.

Les taxes de tramitació condicionen la competitivitat de Catalunya

En un mercat cada vegada més competitiu, els promotors també incorporen en la decisió la seguretat jurídica, la complexitat administrativa, els terminis de resolució, la capacitat de connexió a la xarxa i els costos associats a la tramitació. En aquest context, Catalunya presenta una singularitat dins del conjunt de l’Estat. Segons l’estudi comparatiu d’EolicCat recollit a l’informe, Catalunya aplica les taxes de tramitació més elevades de l’Estat. Per a un parc eòlic tipus de 50 MW, amb una inversió estimada de 50 milions d’euros, la taxa de tramitació a Catalunya és de 119.521 euros. Aquesta xifra és gairebé nou vegades superior a la de l’Aragó, 20 vegades superior a la de Galícia i prop de 600 vegades superior a la de Navarra.

L’impacte agregat també és rellevant. Entre l’aprovació del Decret llei 16/2019 i el maig de 2025, a Catalunya s’han presentat 81 sol·licituds d’autorització administrativa prèvia i de construcció de parcs eòlics, amb una potència conjunta de 2.179,5 MW. S’estima que aquestes sol·licituds han generat prop de 5 milions d’euros d’ingressos per a la Generalitat en concepte de taxes de tramitació.

En termes de competitivitat, la taxa esdevé un indicador del cost administratiu i del grau de previsibilitat del procés. Quan aquest cost s’afegeix a terminis llargs, procediments complexos i incertesa sobre la resolució final, el resultat és una barrera addicional per convertir projectes en instal·lacions operatives. En un context en què Catalunya necessita accelerar l’entrada en servei de nova capacitat renovable, la revisió de les taxes, la reducció de terminis i la simplificació dels procediments apareixen com a elements clau per captar inversió renovable.

La repotenciació eòlica obre una via per modernitzar el parc existent

El 2025 també ha marcat un punt d’inflexió en l’evolució de l’eòlica catalana amb la repotenciació del parc eòlic de Colladetes, al Baix Ebre, la primera actuació d’aquest tipus que es materialitza a Catalunya. El projecte substitueix 54 aerogeneradors de primera generació per sis aerogeneradors moderns de 6,1 MW de potència unitària, mantenint pràcticament la mateixa potència instal·lada del parc, 36,6 MW, però amb una producció prevista superior.

Segons un estudi d’EolicCat citat per l’informe, analitzant 46 dels 52 parcs eòlics actualment en servei, identifica un potencial de reducció del nombre d’aerogeneradors de 756 a 240 unitats, és a dir, un 68,3% menys, mantenint i fins i tot incrementant lleugerament la potència instal·lada i la producció renovable. L’estudi també identifica nou parcs eòlics que superaran els vint anys d’operació abans de 2027 i que podrien constituir els primers candidats a processos de renovació tecnològica.

L’emmagatzematge, el tercer pilar de la transició energètica

L’OBERCat situa l’emmagatzematge com un element central del sistema elèctric. L’any 2025 s’ha consolidat un escenari de major variabilitat horària dels preus, amb episodis de saturació solar i preus baixos o nuls. En aquest context, l’informe assenyala que el sistema registra més de 3,3 TWh anuals de curtailment tècnic i retallades d’ingressos superiors al 23% en plantes renovables. Aquestes dades reforcen la funció de les bateries i altres sistemes d’emmagatzematge per desplaçar energia de les hores de major producció renovable cap a les hores de més demanda o preu més elevat.

El PNIEC fixa un objectiu estatal de 22 GW d’emmagatzematge l’any 2030, mentre que la PROENCAT preveu per a Catalunya 2,2 GW d’emmagatzematge el 2030, sumant bombament hidroelèctric i bateries. L’emmagatzematge se situa així com el tercer pilar del sistema, juntament amb la generació renovable i les xarxes de transport i distribució. Catalunya disposa de cartera de projectes, però encara no d’instal·lacions operatives connectades a xarxa. Segons l’informe, hi ha més de 6 GW de projectes de bateries amb permisos d’accés o en tramitació, però cap instal·lació connectada a la xarxa en servei. L’aprovació del Decret llei 22/2025 representa un avenç en la simplificació. Tot i això, s’hauria de complementar amb incentius econòmics, un mercat de capacitat estable i mecanismes específics per accelerar el desplegament de bateries darrere del comptador, especialment en l’àmbit industrial i empresarial.

El mercat laboral és un coll d’ampolla de la transició energètica

Segons les dades de FEGICAT recollides a l’informe, el dèficit actual de professionals qualificats al sector instal·lador català és de 21.853 treballadors, un 12% més que l’any anterior. Aquesta mancança afecta el conjunt del territori i es reflecteix en el fet que dues de cada tres empreses tenen grans dificultats per contractar personal. Per assolir els objectius de la PROENCAT, el sector haurà d’incorporar aproximadament 107.000 nous professionals fins al 2050. Això equival a més de 4.000 nous treballadors cada any durant les pròximes dècades. El sistema formatiu encara no genera prou incorporacions per cobrir aquesta demanda. La connexió entre formació i empresa també presenta marge de millora. Només el 27,6% de les empreses han pogut incorporar alumnat de formació professional durant el darrer any.