5 Ago.

La descarbonització dels equipaments municipals passa, cada vegada més, per replantejar com escalfem, refredem i ventilem els edificis públics. La climatització renovable a partir de la bomba de calor esdevé una oportunitat clau per reduir emissions, millorar l’eficiència energètica i garantir unes millors condicions de confort tèrmic en un context d’emergència climàtica i d’augment de les temperatures.

Aquest canvi, però, no es pot entendre com una simple substitució d’una caldera de combustible fòssil per una bomba de calor. L’electrificació dels consums tèrmics s’ha d’abordar com un procés estratègic, progressiu i adaptat a la realitat de cada municipi i de cada equipament.

Els municipis es troben avui amb diversos reptes en la climatització dels seus edificis:

• Equips obsolets: Els sistemes tradicionals de calefacció comencen a presentar avaries recurrents o, fins i tot, risc de parada imminent. Per tant, és moment de replantejar el sistema de climatització i adequar-lo a les necessitats dels usuaris, a la normativa vigent i a la nova realitat climàtica.

• Emissions de diòxid de carboni i altres substàncies contaminants: Les calderes que utilitzen combustibles fòssils emeten diòxid de carboni (CO₂) i altres substàncies contaminants —NOx, PM10, PM2.5, O₃, SOx, CO, C₆H₆ o H₂S—, que allunyen el municipi dels objectius de neutralitat climàtica i empitjoren la qualitat de l’aire.

• Manca de confort tèrmic i adaptació al canvi climàtic: El confort tèrmic indica un estat de satisfacció amb l’ambient interior. Aquesta percepció depèn del metabolisme de les persones, la temperatura, la humitat ambiental, la roba o l’activitat física que es desenvolupa. La incorporació d’equips de refrigeració als edificis permet augmentar el confort tèrmic en època estival, a diferència dels sistemes tradicionals basats en combustibles fòssils, que habitualment només generen calefacció.

• Manca de qualitat de l’aire interior: La ventilació en espais d’ús intensiu és sovint insuficient quan es realitza de manera manual, obrint portes i finestres. A l’hora de replantejar el sistema de climatització, també es pot revisar l’estat dels emissors interiors i valorar la incorporació de ventilació mecànica amb recuperació de calor. D’aquesta manera, els edificis són energèticament més eficients i millora la qualitat de l’aire per a les persones que els utilitzen.

Per encarar aquesta transició cap a una climatització eficient i renovable, es planteja l’electrificació dels consums tèrmics com un procés estratègic i iteratiu. El recorregut proposat va des de l’inventari inicial dels sistemes tèrmics fins a la priorització d’edificis, l’anàlisi energètica, la definició del full de ruta, l’avaluació del context urbà, la redacció del projecte executiu, el finançament, el desplegament i, finalment, la comprovació dels resultats obtinguts.

El primer pas és conèixer bé la situació de partida. Es recomana inventariar els equips de generació tèrmica del municipi i recollir dades com el consum, la vida útil, la potència, el rendiment, els costos, les emissions, l’ús que se’n fa, el control disponible, els elements terminals i els condicionants d’implantació. A partir d’aquí, ja es pot prioritzar en quin edifici hi ha més potencial d’impacte segons criteris econòmics, ambientals, socials i d’emergència.

Un cop prioritzat l’edifici, cal mirar més enllà de la sala tècnica i entendre el comportament global de l’immoble. Per això es plantegen diferents nivells d’auditoria energètica: des d’una revisió preliminar per detectar mesures senzilles i de baix cost, fins a auditories més completes amb modelització energètica per comparar escenaris i definir amb més precisió la millor solució. L’objectiu no és només substituir equips, sinó decidir quina combinació de rehabilitació, ventilació, emissors i bomba de calor té més sentit en cada cas.

En aquest full de ruta, la substitució directa d’una caldera fòssil per una bomba de calor pot ser una via ràpida, però no sempre és la més eficient, especialment si es mantenen emissors que obliguen a treballar amb temperatures altes. Per això es planteja un itinerari diferent: incorporar ventilació mecànica, aprofitar la ventilació per climatitzar, combinar elements terminals existents amb nous equips o aprofitar una rehabilitació de l’envolupant per reduir la demanda i millorar el rendiment global de la instal·lació.

Arribats a aquest punt, cal analitzar en quin context urbà es troba l’edifici. Cal valorar si s’aposta per una solució individual, limitada a l’equipament estudiat, o si s’opta per una solució col·lectiva amb edificis propers. També cal definir la tipologia de bomba de calor més adequada. Les solucions geotèrmiques i hidrotèrmiques poden oferir més eficiència perquè treballen amb fonts tèrmiques més estables, però requereixen més espai i més infraestructura, fet que les fa especialment adequades per a solucions col·lectives com les xarxes de districte. En canvi, en edificis aïllats o amb poc espai disponible, l’aerotèrmia individual acostuma a ser l’opció més viable.

A partir d’aquí, tot s’ha de concretar en un projecte executiu que reculli la justificació de les decisions preses. A més, es recomana incorporar un dossier financer que ajudi els promotors a executar aquests projectes amb recursos propis, subvencions, monetització d’estalvis o contractes amb empreses de serveis energètics.

Finalment, cal executar bé i verificar els resultats. Per això es recomana una licitació ben definida, una execució coordinada, una posada en marxa rigorosa i un seguiment posterior amb indicadors de consum elèctric, energia tèrmica útil, emissions, despesa, rendiment estacional, incidències i confort interior. Només així es pot garantir que la descarbonització prevista es tradueix en un millor servei, menys emissions i una explotació energètica més eficient dels equipaments municipals.

Tots aquests criteris, fases i recomanacions es desenvolupen amb més detall a la Guia per a l’electrificació dels consums tèrmics d’equipaments municipals., publicada aquest 2026 com a nou document de suport als objectius de descarbonització dels equipaments públics. La Guia ha estat redactada, a partir de l’encàrrec de la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat, per l’equip format pels tècnics de l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona i SUNO Enginyeria de Serveis Energètics, SCCLP.

>> Guia per a l’electrificació dels consums tèrmics d’equipaments municipals

>> Enllaç de la presentació i difusió de la Guia

Toni Cantero i Jesús Teixidor, enginyers industrials i socis de SUNO Enginyeria de Serveis Energètics.