En els darrers anys, el debat sobre la mobilitat elèctrica a Espanya ha estat dominat per una pregunta: tenim prou punts de recàrrega?
Era una qüestió lògica. Per impulsar l’adopció del vehicle elèctric calia desenvolupar una xarxa pública capaç d’oferir confiança als conductors i cobrir les principals necessitats de desplaçament. El desplegament d’infraestructura era la prioritat. Tanmateix, el sector està entrant en una nova fase.
Avui disposem de desenes de milers de punts de recàrrega instal·lats i la inversió en infraestructures continua creixent. El repte ja no és únicament construir més estacions. El veritable desafiament consisteix a aconseguir que aquestes infraestructures siguin utilitzades, rendibles i capaces d’oferir una experiència d’usuari excel·lent. En altres paraules, estem passant d’una etapa centrada en la infraestructura a una etapa centrada en el client.
Aquest canvi pot semblar subtil, però té implicacions profundes per a tots els actors de l’ecosistema energètic i de la mobilitat.
L’experiència ens demostra que l’existència d’un punt de recàrrega no garanteix per si sola l’èxit de l’electrificació. El que realment determina la confiança dels usuaris és trobar estacions operatives, ben ubicades, fàcils d’utilitzar i disponibles quan les necessiten. La fiabilitat s’ha convertit en un factor tan important com la potència instal·lada.
Per això, els operadors hem d’evolucionar d’una lògica basada exclusivament en el desplegament cap a una visió més integral, en què l’experiència d’usuari, la digitalització i la qualitat del servei ocupin un paper central. Això implica repensar també la manera com planifiquem les xarxes.
Durant anys s’ha prioritzat una cobertura homogènia del territori. No obstant això, la maduresa del mercat ens porta cada vegada més cap a models de densificació estratègica: concentrar infraestructura en aquelles zones on existeix una massa crítica d’usuaris, generar xarxes coherents i oferir solucions adaptades a les necessitats reals de cada territori.
Catalunya representa un exemple especialment interessant d’aquesta evolució. L’elevada penetració del vehicle elèctric, la concentració d’activitat econòmica i l’aposta històrica per la innovació energètica converteixen el país en un laboratori privilegiat per desenvolupar nous models de mobilitat elèctrica. No es tracta només d’instal·lar més carregadors, sinó d’integrar-los en la vida quotidiana de les persones.
La recàrrega ha de deixar de percebre’s com una activitat extraordinària per convertir-se en un servei més, accessible mentre treballem, fem la compra, viatgem o gaudim del nostre temps lliure.
Al mateix temps, l’evolució tecnològica obre noves oportunitats per maximitzar el valor d’aquestes infraestructures. La integració de sistemes d’emmagatzematge energètic, la gestió intel·ligent de la demanda o la combinació amb generació renovable permeten que les estacions de recàrrega esdevinguin també actius que contribueixen a la flexibilitat del sistema elèctric. La mobilitat elèctrica deixa així de ser únicament un consumidor d’energia per convertir-se en un element actiu de la transició energètica.
En aquest context, la col·laboració entre administracions, operadors, distribuïdores elèctriques i empreses energètiques serà més important que mai. L’electrificació del transport no es pot entendre com la suma de projectes individuals. Requereix una visió compartida que permeti accelerar els processos administratius, optimitzar les inversions i garantir una experiència homogènia per als usuaris.
La bona notícia és que ja no estem discutint si la mobilitat elèctrica arribarà. Ja és una realitat i continuarà creixent durant els propers anys. La qüestió ara és com aconseguim que milions de persones l’adoptin de manera natural i permanent.
I per aconseguir-ho, el pròxim gran salt no dependrà únicament de quants carregadors instal·lem, sinó de la confiança que siguem capaços de generar en les persones que els utilitzen cada dia.
Quim Ibern, CEO d’Atlante Espanya.