El Govern ha decidit allargar el termini de concessió d’aigua per a futures centrals hidroelèctriques reversibles que s’implantin a les conques internes. El Consell Executiu ha aprovat un Acord de Govern que permetrà que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ampliï la concessió d’aigua per a aquest tipus de centrals que s’implantin a les conques internes fins als 50 anys, que es podran allargar excepcionalment fins als 75 anys quan sigui imprescindible per a l’amortització de les obres objecte de concessió. L’objectiu és impulsar l’emmagatzematge d’energia renovable.

Fins ara, la normativa hidrològica limitava a 25 anys les concessions d’aigua, tot i que la legislació estatal permet autoritzacions de fins a 75 anys. Ara, l’ampliació d’aquest termini busca afavorir la posada en marxa de nous projectes d’hidroelèctrica reversible, els quals necessiten un període operatiu llarg per recuperar les importants inversions que suposa construir-los. Aquest tipus de centrals utilitzen dos embassaments connectats: un superior i un inferior.

Durant les hores en què l’energia renovable —com la solar o l’eòlica— genera excedents, les centrals fan pujar l’aigua fins a l’embassament superior mitjançant bombes que consumeixen electricitat. Més tard, quan la demanda energètica augmenta, l’aigua es deixa caure per produir electricitat mentre baixa cap al dipòsit inferior. Aquest mecanisme permet no només emmagatzemar energia sinó també estabilitzar la xarxa i donar suport al mercat elèctric.

Amb aquest canvi normatiu, les conques hidrogràfiques internes de Catalunya s’alineen amb les de l’Ebre i el Xúquer, on ja s’apliquen concessions de fins a 75 anys.  La Llei estatal d’Aigües (Reial decret legislatiu 1/2001) dona preferència a la concessió per a aquesta mena de centrals per sobre d’altres usos no prioritaris, com ara els industrials i els recreatius.

Dues centrals reversibles a Catalunya

A Catalunya hi ha dues centrals reversibles actives des del segle XX: Estany Gento-Sallente (al Pallars Jussà) i Montamara (al Pallars Sobirà), amb una potència combinada de 534 MW. També opera la central de Moralets-Baserca (246 MW), ubicada a l’Aragó però vinculada a la gestió elèctrica catalana. A més, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha iniciat els tràmits per a una nova central reversible al riu Llobregat, que utilitzaria l’embassament de la Baells com a bassa inferior.

La planificació energètica de Catalunya a llarg termini, recollida a la PROENCAT 2050, assigna un rol destacat a aquesta tecnologia. L’objectiu és augmentar la potència instal·lada d’aquest tipus de centrals en almenys 3.200 MW durant les pròximes dècades.