Aquest migdia el CEEC i el diari ARA, amb el suport de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), han organitzat la jornada “Sense por a les renovables” per analitzar l’estat del desplegament de les renovables a Catalunya. La sessió, que ha reunit els principals representants de l’administració en matèria d’energia a Catalunya, ha servit per posar de manifest la necessitat d’explicar millor la transició energètica a la ciutadania i trencar mites per reduir el rebuig social als grans projectes. Els ponents, però, també han posat en valor mesures que permetin fer avançar el procés de descarbonització malgrat la manca d’unanimitat al territori, com ara el darrer Decret Llei que declara les renovables i l’emmagatzematge amb bateries “d’interès públic superior”.

La jornada, que ha aplegat un centenar d’assistents a l’auditori Meier del MACBA, ha començat amb la benvinguda institucional per part del vicepresident del CEEC i director d’Energia de Sorigué, Ignasi Clariana, qui ha assenyalat la resistència social a les renovables com el principal repte del sector energètic en aquests moments. “La transició energètica i les energies renovables no són una opció ecològica sinó que són una necessitat estratègica”, ha comentat Clariana, qui ha fet autocrítica en nom del sector per no haver estat capaços “de construir un estat d’opinió sòlid perquè la gent entengui els reptes i les oportunitats de la transició energètica”. En aquest sentit, Clariana també ha fet referència a l’apagada elèctrica del passat 28 d’abril, la qual afirma, va deixar palès “unes infraestructures elèctriques vulnerables i poc intel·ligents” que han de portar el sector a “reaccionar”.

Tot seguit, la jornada ha continuat amb una entrevista del periodista del diari ARA, Antoni Bassas, a tres dels màxims representants de la transició energètica a Catalunya a nivell d’administració: la directora general d’Energia, Marta Morera, la directora de l’Institut Català d’Energia, Anna Camp, i el director general de l’Energètica, Daniel Pérez. Tots tres han coincidit a assenyalar la transformació energètica social com un dels grans reptes, posant l’èmfasi en la conscienciació ciutadana i la millora de la comunicació: “Cal explicar què cal fer per desenvolupar la transició energètica i quins beneficis aporta als municipis.”, ha comentat Morera, qui durant la seva intervenció ha destacat les bones xifres en autoconsum a Catalunya -que ja compta amb 100.000 instal·lacions i un 1.1 GW de potència-, i també en mobilitat elèctrica i comunitats energètiques -en aquest darrer apartat Catalunya lidera actualment a tot l’Estat amb un centenar en funcionament.

Un altre dels principals eixos de la sessió han estat les darreres mesures aprovades pel Govern per accelerar la transició energètica i millorar la resiliència de les xarxes, després de l’apagada elèctrica. Els tres representants de l’administració han destacat la importància del Decret Llei que declara d’“interès públic superior” les renovables i l’emmagatzematge energètic amb bateries. “Aquest decret és fill directe de l’apagada. A Catalunya no hi havia res (a nivell de legislació) i a molts municipis ens trobàvem amb moratòries fruit de modificacions de la legislació urbanística ad hoc”, ha comentat Morera, subratllant el “paper clau” que jugaran les bateries d’ara endavant. Tant Morera com la resta de ponents també han volgut posar en valor la recent constitució de la Comissió Interdepartamental sobre transició energètica per accelerar projectes estratègics “perquè no s’encallin i que d’un bon començament quedin molt clars els criteris”.

L’apagada elèctrica i la manca d’inversions a la xarxa

Una altra de les assignatures pendents segons els ponents, és la manca d’inversió a les xarxes, tal com va demostrar l’episodi del passat 28 d’abril. “Ha mancat una part d’inversió en xarxa que és on ara s’han d’abocar els esforços”, ha comentat Morera, seguint el fil de les paraules de Daniel Pérez, qui al principi de la seva intervenció ha assenyalat el “dèficit existent en les infraestructures elèctriques”. “S’ha invertit poc en els últims 10 anys”, ha comentat el director general de l’Energètica, Daniel Pérez, qui creu també que l’apagada ha de servir per millorar les inversions en aquest àmbit i millorar la distribució de les renovables a tot l’Estat. “Al sud de la península Ibèrica hi ha 5 vegades més de generació que de consum a diferència d’altres zones com Madrid i Catalunya”, ha comentat Pérez, insistint en la necessitat que una part de la generació es faci des de Catalunya.

La jornada ha continuat amb una taula rodona, moderada també pel periodista Antoni Bassas, on hi ha participat el cap de la Divisió de Planificació Energètica de l’ICAEN, Jaume Margarit, el representant d’UNEFCAT, Salvador Salat, el director d'Operacions de Km0 Energy, Xavier Massa, i l’enginyer Pep Centelles, representant de Renovem-nos. Tots ells han destacat la importància de millorar la tramitació administrativa dels projectes de renovables per assegurar-ne el desplegament. “Hem de facilitar-ho molt més (a l’administració) estem davant d’una transformació, i ens hem d’adaptar a aquest canvi”, ha comentat Margarit. Per la seva banda, Centelles ha demanat “anar cap a una autorització única” i que el nou Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) -a l’espera de ser presentat-, sigui “agosarat” per delimitar les zones d’acceleració de les renovables al territori.

Els participants d’aquesta taula també han aprofundit en el debat sobre l’acceptació social de les renovables a Catalunya. Margarit ha fet referència a l’estudi d’opinió Òmnibus 2025, que fa uns mesos revelava que un 67% dels catalans estan d'acord a promoure les energies per combatre el canvi climàtic també si és en detriment del paisatge. “La gent, però, hi està d’acord excepte quan els afecta a ells directament”, ha comentat Margarit. Per la seva banda, Salvador Salat, representant d’UNEFCat ha volgut fer autocrítica, reconeixent que “no hem fet prou” per deixar una empremta positiva i fer comunitat a través dels projectes de renovables. Xavier Massa, de Km0 Energy, ha assenyalat que els grups opositors no són una majoria als municipis, mentre que Centelles ha afirmat que la resistència als canvis ha fet que moltes persones hagin donat validesa a “arguments fal·laços”.