30 Abr.

En només cinc segons, la Península Ibèrica va patir una pèrdua sobtada de 15 GW de generació, equivalent al 60% de la demanda elèctrica de l’Estat, fet que va provocar un tall en el subministrament elèctric sense precedents. A l’espera d’esclarir les causes exactes d’allò que va provocar la caiguda a zero del sistema, el director de serveis per a l'operació de Red Eléctrica de España, Eduardo Prieto, ja apuntava en dies posteriors a “dues pèrdues de generació al sud-oest d’Espanya” com un dels detonants. El problema, segons Red Elèctrica Española, es va originar per una caiguda inesperada en la generació elèctrica, és a dir, una part important de la producció prevista no es va arribar a generar. Però com és possible que aquestes pèrdues provoquessin una caiguda de tot el sistema en només 5 segons?

“Aquest tipus d’incidents són la suma de la quantitat de potència perduda i la velocitat amb la qual passen”, explica el membre de la Junta Directiva del CEEC i director d’Innovació d’Estabanell , Ramon Gallart. “Per entendre-ho millor, podem imaginar que la xarxa elèctrica funciona com una balança constantment equilibrada entre la producció i el consum d'energia. Qualsevol desajust sobtat entre aquests dos factors pot generar problemes, com oscil·lacions de la freqüència que poden acabar en una apagada. En aquest cas, el que va passar és que es va produir un incident a la xarxa compatible amb una pèrdua sobtada de generació elèctrica, no se saben els motius tècnics, però no hi va haver prou capacitat de resposta immediata per compensar-ho”, comenta Gallart.

Aquest desequilibri entre l’oferta i la demanda va provocar la desconnexió del sistema, la qual es va produir com a mesura de protecció per evitar mals majors, segons els experts. “Si un generador es desconnecta de manera inesperada, o si un error a la xarxa pot causar problemes, aquests sistemes desconnecten automàticament la part que està fallant. Això ajuda a mantenir l’estabilitat del sistema i evitar que un problema esdevingui més gran”, explica Gallart, qui afegeix que “això posa de manifest la importància de tenir mecanismes de seguretat i sistemes de reserva que puguin reaccionar amb rapidesa davant imprevistos com aquest.”

Aquests mesures preventives passen per “implementar emmagatzematge, bombeig hidràulic i bateries per donar resposta a la variabilitat de producció renovable.”, assegura Oriol Xalabarder, conseller delegat d’Electra Caldense. També, però, demana implementar “elements d’estabilització de la freqüència”, un punt, en què segons diu, “encara no hi ha tanta tecnologia desenvolupada”.

Tecnologia al servei de la baixa inèrcia de  les renovables 

Els experts consultats també posen el focus en la importància del concepte de la inèrcia aplicada a l’energia per entendre el que va passar. “El principi d'inèrcia, aplicat al context de l’energia, fa referència a la capacitat d'un sistema energètic per mantenir un subministrament estable malgrat fluctuacions en la demanda o altres desequilibris”, explica Gallart. Segons el director d’Innovació d’Estabanell, les fonts d'energia renovables, com l'eòlica i la solar, no disposen d'inèrcia i depenen de condicions naturals que poden ser variables i difícils de preveure, com el vent o la radiació solar. Això fa que el seu subministrament potser no pugui equilibrar-se tan ràpidament amb la demanda en certs moments. Les fonts tradicionals, en canvi, poden regular-se més fàcilment.

Amb tot, l’enginyer expert en sector elèctric comenta que amb l'avenç de les tecnologies, especialment en emmagatzematge d'energia (com les bateries de gran capacitat), les renovables poden superar aquests desajustos. “Els sistemes de gestió intel·ligent de la xarxa elèctrica (smart grids) també estan millorant la capacitat de coordinar la generació i el consum, gestionant millor els desequilibris entre l'oferta i la demanda d'energia.”, afirma.

Per què no va entrar en funcionament un  tallafocs per evitar la caiguda a 0?

“Si el que es provoca és una desestabilització de la freqüència és difícil perquè el que es produeix és una aturada de la generació fotovoltaica que està molt repartida. Per tant al estar tan repartida no es pot aïllar i fa caure tot el sistema.”, comenta Xalabarder, donant resposta a un dels principals interrogants que va deixar l’apagada elèctrica. “Si hagués sigut una averia puntual, s’hagués produït la crema d’un transformador o pèrdua d'una línia, i segurament s’hagués pogut aïllar. Però sent un problema de descàrrega d'una central que va acabar provocant un problema de freqüència, és difícil fer un tallar focs.”, comenta.

Segons el conseller delegat d’Electra Caldense i president d’ASEME, per aplicar un tallafocs a la xarxa caldria poder “sectoritzar per zones petites per evitar problemes en la freqüència”. Això, assegura, s'hauria de fer amb unes proteccions més selectives, tot i que reconeix que aplicar-ho “en un sistema mallat és complicat”.

L’informe de Redeia que alertava  del  risc de desconnexió per l’augment de les renovables

En les hores posteriors a la gran apagada, va transcendir un informe de feia 2 mesos, en què l’operador del sistema, Red Eléctrica Española (Redeia) alertava del risc de desconnexions severes per l'augment de les renovables. D’una banda Redeia advertia sobre l’augment de la producció renovable, amb petites instal·lacions, les quals tenen menys capacitat d’adaptació davant pertorbacions, i de l’altra, del tancament de centrals de generació convencional —carbó, cicles combinats (centrals de gas) i nuclear— fet que implicaria una menor fortalesa del sistema davant de salts imprevistos.

Per a Gallart, “el problema no és que hi hagi molta producció d’autoconsum o de plantes, sinó que el sistema centralitzat, que tenim avui, sovint no sap quanta energia realment s’està generant ni com està canviant aquest patró al llarg del dia, fet que pot provocar desequilibris sobtats en la xarxa.” Gallart posa com a exemple un hipotètic cas en què els sistemes de generació solar deixen de produir de cop perquè passen núvols o perquè baixa la radiació solar en una àrea amb alta concentració d’autoconsum, moment en què la xarxa podria veure’s obligada a activar reserves de generació ràpidament. “En aquest cas, si no es disposa d’aquest marge de maniobra poden aparèixer problemes de freqüència o fins i tot desconnexions puntuals i localitzades”, afirma.

Per aquest motiu, els experts coincideixen que una de les lliçons que hem d’extreure de l’apagada és que cal digitalitzar i modernitzar la xarxa, incorporar elements que l’estabilitzin, control de freqüència, sistemes intel·ligents de gestió, integrar emmagatzematge amb bateries o fomentar una millor comunicació entre les instal·lacions d’autoconsum i el sistema general. “La xarxa s'ha d'adaptar a les noves necessitats… durant molts anys ha sigut la gran oblidada del sector, s'ha posat molt èmfasi en la generació i la liberalització i poc a la xarxa”, sosté Xalabarder.

La millora de les  interconnexions amb  l’exterior

Una altra de les mesures per garantir una major estabilitat del sistema elèctric espanyol, segons apunten els experts, és “apostar decididament per la millora de les interconnexions elèctriques amb França i Marroc”. Actualment, la capacitat d’interconnexió amb França representa només un 5% de la capacitat instal·lada a l’Estat, una xifra lluny del 10% que recomana la Unió Europea per assegurar un mercat elèctric eficient i resilient.

Segon Gallart, aquesta és una “estratègia clau” ja que “significa tenir més capacitat per importar energia quan el sistema ho requereix, però també per exportar-ne quan tenim excedents —especialment en moments de màxima producció renovable.” Això, segons el director d’Innovació d’Estabanell, “és una forma intel·ligent de convertir la variabilitat de les renovables en una oportunitat (perquè) afavoreix la integració de les energies verdes, evita malbarataments i redueix la dependència dels combustibles fòssils.”

El repte d'integrar les renovables a la  xarxa elèctrica

L’apagada elèctrica i les hipòtesis que hi ha sobre la taula com a possibles causes, també han plantejat interrogants sobre les renovables respecte de la seva integració a la xarxa i el risc que puguin representar en la seguretat de la mateixa. Segons Gallart, “és cert que les fonts com la solar o l’eòlica són variables i dependents de factors naturals, però aquesta característica no les converteix en un problema. El veritable repte està en la manera com s’integra aquesta generació dins la xarxa, i aquí és on la tecnologia juga un paper fonamental.” Per aquest motiu, apunta el director d’Innovació d’Estabanell, la clau és seguir desplegant les renovables en paral·lel a les eines que ens permetin una integració segura i eficient.

En aquest sentit, els experts també demanen no qüestionar el desenvolupament de les energies renovables i l’electrificació de la demanda. “És incomprensible que situacions com aquesta puguin generar certa desconfiança en una part de la ciutadania o del teixit productiu. Però, atribuir aquests episodis a l’expansió de les renovables és un error de diagnòstic que pot frenar injustament una transició necessària.”, comenta Gallart. El que vam viure dilluns, continua, ha de servir com a catalitzador per identificar on cal reforçar el sistema i avançar amb més determinació cap a un model energètic més modern, digitalitzat, net i resilient. La tecnologia fotovoltaica és una tecnologia madura i compleix amb tots els requisits que ha exigit en tot moment l’operador del sistema elèctric.