11 Gen.

Quins objectius t'has marcat per al teu mandat? 

Crec que hem de seguir en la línia del que hem fet fins ara: cal seguir millorant la competitivitat dels nostres socis, i ajudar-los a tenir més visibilitat i notorietat mitjançant la dinamització d’esdeveniments i impulsant la innovació col·laborativa a través de nous projectes.

Quines àrees operatives han de guanyar més pes en els pròxims anys? 

Com a prioritat tenim l’impuls als projectes, on crec que ho hem fet molt bé fins ara, però cal seguir incrementant-ne el nombre. També caldrà seguir impulsant l’apartat formatiu, ja que cada vegada som més socis; l’àmbit energètic es molt ampli, i hem de seguir tirant endavant formacions en col·laboració amb universitats i centres formatius de renom per satisfer totes les necessitats que detectem conjuntament. D'altra banda, i com a objectiu en un futur pròxim, també cal que tinguem un paper important per ajudar els nostres associats a desenvolupar nous models de negoci i trobar noves oportunitats al mercat.

I tot plegat amb la necessitat de culminar la transició energètica.

Sí, l’objectiu principal ha de ser el de descarbonitzar l’energia. Tenim un gran repte com a societat que és el canvi climàtic, i el canvi climàtic és causat per l’increment de CO2. En aquest sentit, el 80% d’aquestes emissions tenen un origen energètic. Per tant, fa temps que sabem que hem d’anar cap a aquí i que hem de descarbonitzar. Això tant les empreses com els governs ho tenien molt interioritzat i estaven començant a fer els deures, definint els seus propis fulls de ruta, però la crisi energètica ha estat un fort trasbals.

La guerra a Ucraïna ha trastocat tots els plans.

Fins fa relativament poc estàvem començant a definir visions estratègiques a llarg termini, però per culpa de l’increment desmesurat dels preus de l´energia, originats per la guerra, ara la prioritat és minimitzar aquest impacte amb accions de retorn immediat o a molt poc temps. Això està fent que aquelles empreses que encara no havien definit una estratègia no s'ho plantegin i a la llarga ho pagaran amb escreix per que el dia de demà no tindran una guia o fulla de ruta que els hi prioritzi les accions a realitzar.

La taxonomia verda de la UE manté el gas natural i  les nuclears com a energies verdes. Aquest curtplacisme no ens fa fer passos  cap enrere? 

Bé, el que es diu és que són una font necessària per fer aquesta transició, que les podem seguir utilitzant i que són menys contaminants que altres fonts d’energia com el carbó. No són les ideals però són, en el context geopolític actual, necessàries per seguir fent aquesta transició. Estem enmig d’una transició cap a les renovables, cap a l’electrificació, però encara hi ha altres zones del món on estan fent la transició del carbó cap al gas. Nosaltres (Europa) anem un pas per davant, i la Comissió Europea el que està fent és deixar fer per poder superar la situació actual. Ningú pensava fa uns anys que els preus de l’energia estarien com ara i que hi hauria una nova guerra a Europa.

Què n'opina, del fet que Espanya sigui un dels països que millor està  aguantant l’escalada de preus de l’energia?

Durant molts anys Espanya ha estat una illa energètica i aleshores la manca d’infraestructura va fer que haguéssim de crear-ne una, amb diferents plantes de generació, les quals no eren imprescindibles. De fet, fins fa molt poc teníem algunes plantes de cicle combinat aturades perquè no les necessitàvem. Ara, però, donat que vam construir aquesta infraestructura som bastant autosuficients en generació elèctrica i comptem amb estacions de regasificació del gas liquat que estan sent claus en aquest moment. Per tant, podríem dir que de la necessitat n´hem fet una virtut,  jo no ho definiria com a una estratègia premeditada però és cert que ara no estem patint tant com d´altres països europeus.

Però posar un topall al preu del gas sí que s’ha  demostrat un encert.

El fet d’intervenir i haver posat un topall el preu del gas ha tingut uns beneficis clars en la indústria, perquè posant un topall al preu del gas estàs intervenint sobre el preu elèctric. I això ve de com construïm el preu elèctric: encara tenim un mercat marginalista on hem de fer una cassació diària i en funció de l’oferta i la demanda es fixa el preu. Si ho mirem des del punt de vista de l’usuari final ha estat una millora, malgrat que per a aquells que la generen els pot haver penalitzat econòmicament.

S’aconseguirà reduir la dependència energètica en  els pròxims anys?

Si analitzem els darrers anys sembla bastant improbable. Dependrà de l’estratègia de país, dels objectius i de què tinguem un fulla de ruta, i uns punts de mesura a mitjà termini, per anar revisant si anem en el bon camí. Cal posar-nos objectius assumibles, definir un objectiu final, i sobretot posar-nos fites a mitjà termini més enllà de 2030 i 2050 per assolir els objectius climàtics. Això ens permetrà veure si ens estem desviant i adaptar-nos en cas que el context sigui diferent, com ara mateix amb la guerra a Ucraïna.

Què més cal fer per accelerar el procés  d’implantació de renovables?

Aquí de nou és clau l’agilitat per a aprovar projectes, dimensionar i digitalitzar la xarxa, i s’ha de conscienciar la societat i la població. Encara a dia d’avui a comarques es concep que se’ls fa generar a ells l’energia que es consumirà a Barcelona. Però si es fan instal·lacions a comarques és perquè hi ha zones on és viable posar-les i a altres que no tant. A ciutat és evident que s’ha de seguir impulsant l’autoconsum i l´estalvi energètic, però no n’hi haurà prou. S’ha de conscienciar tot el país que l’autonomia energètica és clau pel futur de tots i s’ha d’acceptar que hem de créixer en infraestructura allà on hi ha el recurs (sol, vent i aigua) i on és viable.

Serà compatible el desplegament massiu de les  renovables i la sostenibilitat? 

Òbviament s’ha de fer una ocupació mínima del territori, però cal que aquest país sigui sostenible. Serà sostenible aquest país si no som capaços de generar la nostra pròpia energia? Voldrem seguir cremant gas, fuel? Voldrem seguir mantenint les nuclears? Alguns dels que es queixen de l’ocupació i usurpació del territori són els mateixos que prioritzen tancar les nuclears. Per tant, tot passa per una estratègia, una planificació i una priorització, hem d’arribar a uns acords de país per l’energia, ja que és el motor del país, i treballar conjuntament per a que aquesta transició tingui el mínim impacte.

L’eficiència energètica és clau en aquest punt.

L’eficiència energètica haurà de jugar un paper molt més important. M’atreviria a dir que prioritari. Tot allò que estalviem serà energia que podrem utilitzar més endavant (quan arribi l’emmagatzematge) o de la que ja no ens caldrà preocupar-nos per la seva procedència. D´aquesta manera mitjançant la priorització d´accions podrem ser més sostenibles, optimitzar els recursos i probablement descartar certs projectes que afectin el territori. Sense cap mena de dubte, hem d’anar cap a l’eficiència energètica i aquesta hauria de ser la prioritat número u de país.

Hi ha d’altres vectors energètics que estan en  auge com ara l’hidrogen verd. Quin creus que serà el seu paper en els pròxims  anys? 

Bé, ara per ara encara comporta una inversió en infraestructura molt gran i una despesa energètica elevada per produir hidrogen verd i per tant és molt car. Surt més a compte utilitzar altres fonts d’energia. Com a tecnologia és viable i anirà incrementant la seva presència a mesura que hi hagi un major mix energètic renovable i la inversió en infraestructura sigui menor. Crec que en un futur serà molt important per al transport de mig i llarg recorregut, i també per a certes indústries on calen processos tèrmics de molt alta temperatura. Però no oblidem que l’hidrogen vindrà donat per l’electrificació, gràcies a l’electricitat renovable. Per tant, crec que abans d’arribar a l’hidrogen cal arribar a una plena electrificació, perquè això és el que el farà viable.

Què n’opines de la possible connexió submarina  BarMar per transportar hidrogen verd? 

L’hidrogen sens dubte serà rellevant i per tant cal començar a definir una estratègia i construir una infraestructura; hem de començar a pensar en corredors, en infraestructures que facin que el dia de demà quan la tecnologia sigui viable puguem transportar-lo i compartir-lo. Aquest tipus de projectes suposen un risc, però si mai arrisquem no serem capaços d’anar endavant.

Les comunitats energètiques també estan cridades a  ser un motor per fer possible el canvi de model energètic. 

Tota iniciativa és positiva i les comunitats energètiques sumaran. L’important per mi és que generen conscienciació i arriben a una part més ciutadana i de proximitat. Per tant, a més de tot el que aportaran a nivell de gestió de l’energia, el que comporten és un acostament sobre allò en què ens hem de convertir a futur i fan que tots ens conscienciem d’aquesta necessitat. Demostren que si ens ajuntem, que si sumem forces, serem capaços de generar bona part de la nostra energia per nosaltres mateixos.

Tot i així, l’autoconsum compartit encara no  arriba a les zones més densament poblades.

Bé, estem en un moment de transició i fa cinc o deu anys no en parlàvem de tot això, ara se’n parla molt. Hem avançat molt. De vegades som més crítics perquè mirem allò que no hem fet, més que allò que hem fet. I s’han fet coses molt ben fetes. Tenim un nivell de conscienciació que abans no teníem. Al sector energètic venim d’una dependència que ningú discutia, del petroli i el gas, i s’ha fet un exercici molt important que ha estat fugir del carbó.

Incrementar el nombre de professionals al sector és un dels reptes a assolir?

Sí, tenim una mancança de formació professional en aquest país, de coneixement, de gent que pugui instal·lar, per exemple. Des del CEEC hem fet una aposta decidida per la formació i cal seguir impulsant-la en els pròxims anys. És clar que no venim a treure-li el lloc a les universitat o els centres de formació, però hem de transmetre aquesta necessitat i tractorar programes formatius de valor afegit arran de les necessitats que detectem conjuntament amb els nostres socis.