L’Institut Català d’Energia (ICAEN) va presentar divendres passat el balanç del sistema elèctric català corresponent a l’any 2024, en una jornada que va reunir representants dels diferents àmbits del sector energètic. L’acte no només va servir per exposar les principals dades sobre generació i consum d’electricitat, sinó també per generar debat i posar sobre la taula els reptes de futur per avançar cap a la descarbonització del sistema elèctric català.

Durant la presentació, la directora de l’ICAEN, Anna Camp, va subratllar que les energies renovables van cobrir un 21,6% de la generació elèctrica total, una xifra que supera en 4,2 punts la de l’any anterior i que representa el millor registre del segle fins ara. Marta Morera, directora general d’Energia, va posar en relleu la importància de disposar de dades fiables per guiar la presa de decisions, lamentant que sovint no se’ls atorga el valor que mereixen.

Pel que fa a les xifres globals, l’any 2024 Catalunya va generar 40.481,5 GWh d’energia elèctrica —el volum més baix des de 2001—, essent l’energia nuclear la font principal (56,7%), seguida de les renovables. El consum elèctric va ser lleugerament inferior al de 2023 (un 0,5% menys), amb un total de 40.834,0 GWh. El sector industrial va encapçalar la demanda amb un 37,8%, seguit del sector serveis amb un 33,8%. També es va destacar l’augment de l’autoconsum fotovoltaic, que va créixer amb 24.610 noves instal·lacions, sumant-ne un total de 126.752 i una potència acumulada de 1.381 MW.

L’acte va incloure dues taules rodones. A la primera, dedicada als agents generadors, es va posar de manifest el compromís del sector eòlic per arribar als 5.000 MW el 2030, tot reclamant més agilitat administrativa. El sector fotovoltaic va demanar prioritzar les instal·lacions terrestres i va denunciar la saturació de la xarxa elèctrica. També es van expressar preocupacions per part dels representants de la cogeneració, la nuclear i la minihidràulica, que van reivindicar el seu paper dins el mix energètic i van reclamar estabilitat reguladora i suport institucional.

La segona taula va comptar amb representants del sistema: distribuïdores, comercialitzadores, comunitats energètiques i agregadors. Es van assenyalar reptes com l’adaptació de la xarxa a les noves necessitats, la necessitat de més inversió, el desplegament d’infraestructures i el foment de la flexibilitat i l’electrificació. També es va destacar el paper emergent de les comunitats energètiques com a instruments de proximitat que poden facilitar la implicació ciutadana i l’acceptació de les renovables.

Com a conclusions, els participants van agrair la iniciativa de l’ICAEN i la voluntat del Govern de fomentar el diàleg, i van plantejar diverses demandes per accelerar la transició energètica: agilitzar els tràmits, captar més inversió, millorar la gestió de la xarxa i desenvolupar infraestructura.