Vivim un moment històric en el sector energètic, i la geotèrmia emergeix com una de les grans protagonistes. Aquesta font d'energia renovable, constant i neta, està apunt d’experimentar un creixement sense precedents gràcies a la confluència de factors tecnològics, normatius i polítics ja en marxa o imminents. El que alguns anomenen la "dècada de la geotèrmia" (2025-2035) podria esdevenir, en realitat, un quart de segle d’expansió (2025-2050), consolidant-la com un pilar fonamental de la transició energètica.
A escala global, la principal innovació en geotèrmia profunda recau en les tecnologies Next Generation Geothermal, impulsades per start-ups com FERVO, EAVOR, QUAISE ENERGY, SAGE GEOSYSTEMS, GREENFIRE ENERGY entre d’altres. La implementació de tecnologies innovadores, com la perforació dirigida, els sistemes en loop multibranca tancats d’alta profunditat o la fracturació segmentada multietapa, permetrien accedir de manera rendible i segura a recursos abans inaccessibles arreu tant per producció tèrmica d’alta temperatura com generació d’electricitat.
Diversos projectes demostratius a Amèrica i Europa, juntament amb la reducció progressiva de costos que ja s’observa, podrien obrir la porta al desplegament massiu de plantes en els pròxims 10-20 anys. Segons l’informe publicat recentment per l’Agència Internacional de l’Energia (IEA, 2024), titulat The Future of Geothermal Energy, aquest avenç tecnològic i econòmic confirma el potencial tècnic i de mercat de la geotèrmia de nova generació.
La segona gran innovació tecnològica, recau en les xarxes urbanes de calor i refrigeració de molt baixa temperatura amb tecnologies basades en bomba de calor geotèrmica, o geotèrmia somera compartida: les Thermal Energy Networks, shared close-loop systems o xarxes de 5a generació (5GDHC), les quals representen un canvi de paradigma en l'ús de xarxes de districte de manera més eficient i sostenible i que també, tant a Amèrica com a diversos països d’EU estan tenint un boom.
Un impuls normatiu decisiu
En l'àmbit europeu, les normatives recentment aprovades seran un motor clau per a l'expansió de la geotèrmia. La Directiva (UE) 2023/1791 sobre eficiència energètica obliga els estats membres a elaborar plans locals de calefacció i refrigeració amb fonts renovables en municipis de més de 45.000 habitants. En aquest context, més que una oportunitat, serà una necessitat considerar en la planificació urbana les xarxes urbanes de molt baixa temperatura (5GDHC) amb geotèrmia com a solució per a la descarbonització dels entorns urbans.
Aquesta tecnologia ofereix energia neta i disponible les 24 hores del dia durant tot l'any per produir calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària. A més, és ideal per integrar energia fotovoltaica, promoure comunitats energètiques electro-tèrmiques, i això permet la incorporació de calor residual de fonts com els centres de dades i el sector terciari, i és essencial per reduir les emissions i mitigar l'efecte illa de calor a les ciutats.
En aquest marc, la proposta de Reial decret sobre la promoció de les xarxes de calor i fred, i el Reial decret per definir les bases reguladores del programa d’incentius per xarxes de calefacció i refrigeració eficients amb energies renovables i residuals (Programa FEDER 21-27), actualment en fase de consulta pública al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), obrirà un marc legislatiu i d’incentius que el sector espera que sigui favorable per a la seva implementació, consolidant així el desplegament d’aquestes solucions basades en geotèrmia per a la transició energètica en l'àmbit local i regional.
D’altra banda, la Directiva (UE) 2023/2413 promou l’energia procedent de fonts renovables i subratlla la importància de les bombes de calor i l’energia geotèrmica en els sistemes urbans d’alta eficiència. I per últim, la Net-Zero Industry Act (NZIA), la qual inclou explícitament la geotèrmia en la llista de les tecnologies prioritàries per descarbonitzar l’economia europea, accelerant-ne la producció i implementació.
Cap a una estratègia comuna europea
El gener del 2024, el Parlament Europeu va aprovar una resolució històrica que insta la Comissió Europea a establir una estratègia comuna per a tots els estats membres en matèria d’energia geotèrmica. Aquesta resolució demana reduir burocràcia i fomentar inversions en sectors clau com els edificis i la indústria. A més, sol·licita la creació d'una Aliança Industrial Geotèrmica que faciliti la col·laboració entre els diferents actors del sector, des de les empreses fins a les institucions públiques i els centres de recerca.
Posteriorment, el Consell Europeu va reforçar aquest impuls amb unes conclusions adoptades el desembre de 2024, destacant el potencial de la geotèrmia com a font renovable local capaç de proporcionar calefacció i refrigeració assequibles, així com electricitat estable i instant als estats membres a simplificar les normatives, accelerar el desplegament d’aquesta energia, facilitar l’accés al finançament i promoure la investigació i formació en el sector.
S’espera que aquesta línia es veurà reforçada amb el Geothermal Action Plan de la UE que es publicarà durant el primer quadrimestre del 2026, segons ha anunciat Dan Jorgensen, comissionat europeu per l'Energia i l'Habitatge. Aquest pla hauria de marcar un full de ruta clar per al desplegament de la geotèrmia a la Unió Europea, establint objectius concrets en termes de capacitat instal·lada, finançament i incentius fiscals per a projectes de gran escala.
L’impuls estatal i català
A Espanya, diverses iniciatives han estat impulsant aquesta energia renovable. Els programes d'ajuts impulsats pel MITECO, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, han estat una palanca clau. Primer, els ajuts establerts pels RD 1124/2021 i RD 477/2021, tot i la dificultat en la seva tramitació, han estat molt positius en facilitar la implementació de noves instal·lacions tèrmiques renovables amb bomba de calor geotèrmica en diversos sectors. D'altra banda, el PROGRAMA GEOTÈRMIA PROFUNDA ha destinat recursos específics per impulsar estudis de viabilitat amb campanyes d'exploració i l'execució de sondejos profunds d’un mínim de 1000 metres de fondària per desenvolupar projectes per reduir la dependència de combustibles fòssils i contribuir als objectius d'energies renovables establerts pel PNIEC 2030. Els primers resultats dels estudis es preveuen per al 2026.
A Catalunya, també s’espera un impuls significatiu amb l’Estratègia per promoure l’aprofitament de la Geotèrmia a Catalunya a l’horitzó 2030 (GEOENERGIA-CAT 2030), que s’elabora per l’ICAEN en col·laboració amb l’ICGC i que es va anunciar el maig del 2024. El mercat de la geotèrmia superficial creix a un ritme del 15-20% anual, i per consolidar aquesta tendència cal continuar reforçant-ne la difusió, consolidar l’Observatori de la Geotèrmia Superficial que publica l’ICGC, impulsar la formació, els projectes demostratius, els incentius i el suport al teixit empresarial. Pel que fa a la geotèrmia profunda, les perspectives són altament prometedores. Avançar en aquest àmbit no només implicarà intensificar la seva divulgació, sinó també impulsar un pla d’exploració geològica que generi el coneixement base necessari en els àmbits estratègics identificats. Aquest coneixement és clau per atreure inversions i facilitar l’execució de projectes, col·locant així Catalunya en una posició competitiva i estratègica dins el marc de la transició energètica europea.
Del potencial al lideratge
Ens trobem davant d’un escenari il·lusionant on la geotèrmia pot consolidar-se com a peça clau del mix energètic global i català, contribuint significativament a la descarbonització i a la seguretat energètica. Els reptes són importants. Tot i això, les oportunitats són immenses. Amb un sector innovador i creixent, la geotèrmia pot ser fonamental per a la descarbonització i per crear una nova economia verda basada en energies renovables locals i autòctones.
És l’hora que aquest gegant adormit es desperti definitivament.
Dr. Ignasi Herms, cap de l’Àrea de Recursos Geològics de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
_20231114162600.png)
