El passat 1 d’abril es va registrar per primer cop un preu negatiu al mercat diari elèctric espanyol (OMIE). En concret, es va registrar -0,01 €/MWh entre les 14h i les 17h. Tot i això, en el moment d’escriure aquest article, aquesta situació ja s’ha repetit fins a sis dies més durant l’abril, inclús marcant un nou mínim a -0,02 €/MWh el 6 d’abril. Amb aquest fet vull indicar que no es tracta d’un cas aïllat, sinó que probablement, si la demanda no augmenta i es repeteixen les condicions climatològiques dels darrers dies, es tornaran a veure preus negatius amb certa facilitat. Aquest fet no ens hauria d’agafar desprevinguts, ja que experts en el sector energètic com Ramez Naam, Catedràtic en Energia en la Singularity University, ja ens havien anticipat que això es podia produir.

No obstant, no és la primera  vegada que es registren preus negatius d’electricitat al mercat elèctric espanyol. Als mercats intradiaris (mercats d’ajustament dins del mateix dia) i altres mercats secundaris gestionats per l’Operador del Sistema, aquest fet ja s’havia produït feia temps. També altres països europeus com Alemanya, França, Bèlgica o Països Baixos ja havien registrat preus negatius al mercat majorista en el passat (abril del 2020).

Cal indicar, que fins al mes de maig del 2021 el preu majorista del mercat elèctric estava acotat entre els 0 €/MWh i els 180 €/MWh, però per tal de complir amb les directrius que arriben des de Brussel·les aquest límit es va ampliar a l’interval -500 €/MWh i +3.000 €/MWh. Cada cop que algun d’aquests països que participen a l’algoritme europeu de cassació de preu, anomenat Euphemia, arriben a un preu proper al llindar màxim o mínim, aquest s’amplia. Durant la crisi energètica a conseqüència de la guerra d’Ucraïna alguns països europeus es van apropar als límits de preu màxim, pel que actualment el rang de preus al qual pot arribar el mercat majorista europeu esta entre -500 €/MWh i +4.000 €/MWh.

A què és degut que s’hagi donat el fenomen del preu  negatiu?

 En primer lloc, és necessari recalcar que ja fa temps que el mercat majorista d’electricitat registra preus a 0 €/MWh o molt propers en moltes de les hores, especialment en les solars. Això es produeix quan conflueixen dues situacions: una generació renovable  elevada i una baixa demanda.

Aquestes condicions es van donar el dia 1 d’abril. Després de l’episodi de pluges provocat pel temporal Nelson i amb els embassaments amb molta capacitat, concretament els de la part nord del país (no pas els de Catalunya), una generació eòlica i solar fotovoltaica també força elevades (amb la hidràulica, van suposar el 72,6% de l’energia programada en les hores amb preu negatiu), junt amb una baixa demanda deguda a les suaus temperatures del més d’abril i a la festivitat de dilluns de Pasqua, van provocar que per primera vegada es traspassés la barrera dels 0 €/MWh en el mercat majorista d’electricitat.

Quines implicacions té per als generadors i consumidors  d’electricitat?

En quant a les plantes de generació elèctrica, per una banda tenim les que ingressen únicament segons el preu del mercat majorista d’electricitat, aquestes quan es donen els episodis de preus baixos són les més perjudicades. Però per altra banda, moltes plantes de generació renovable tenen signats contractes d’entrega d’energia a llarg termini amb preus fixes, els quals es coneixen com Power Purchase Agreements (PPAs), de manera que el preu del mercat majorista no els afecta al no influir en els seus ingressos. També queden instal·lacions acollides al Règim Retributiu Específic conegut com a RECORE, el qual assegura  la retribució a la producció renovable a un preu fixat per l'administració. Per tant, aquests tampoc tenen una afectació directa del preu de mercat.

Pel que fa als consumidors d’electricitat, els més beneficiats seran aquells que estiguin al mercat lliure amb una tarifa indexada al mercat, ja que els que tinguin contractat preus fixes aquest fet no els afecta ja que sempre pagaran el preu acordat amb el seu comercialitzador.

D’altra banda, els que estiguin al  mercat regulat, es veuran també beneficiats però no de la mateixa manera que els del mercat lliure, degut al recent canvi de la tarifa regulada coneguda com a Precio Voluntario al Pequeño  Consumidor o PVPC, que va modificar el mètode de càlcul per a que una part del preu també estigués indexat al mercat de preus futurs per tal de donar-li una major estabilitat.

Finalment, cal recalcar que el cost  de la factura d’electricitat no depèn únicament del preu del mercat majorista, existeixen altres conceptes com els peatges i càrrecs que cal afegir al preu d’electricitat, aquests estan regulats per l’estat i tenen un pes important en el cost de la factura, de manera que és molt  difícil que el consumidor arribi a cobrar per consumir energia.

Els preus negatius han arribat per quedar-se?

És complicat donar una resposta ferma, ja que el mercat elèctric esta influït per diverses variables externes, però mentre no s’electrifiqui la demanda i segueixi el ritme d’increment de la potencia renovable instal·lada, és molt probable que se segueixin repetint  episodis de preus baixos especialment en dies de poca demanda. Tot i així, cal dir que de moment el mercat de futurs d’OMIP manté unes expectatives de preus mitjans entorn als 50€/MWh per als propers anys.

Com hem vist, tot i que aquests preus baixos són una bona notícia per als consumidors, en concret per als indexats, no és tant bona notícia per al sector renovable. Tot i que molts d’aquests generadors ja han realitzat cobertures per minimitzar la seva exposició als preus de mercat, de cara a inversions futures en renovables aquesta tendència de preus baixos no les incentiva.

Així doncs, és important  tenir una visió a llarg termini i considerar que quan arribi el moment de l’emmagatzematge massiu, una major electrificació de la demanda, el vehicle elèctric i la flexibilitat de la demanda, propiciaran el doblegar el que es coneix al sector com a duck curve o corba d’ànec, per la semblança de la corba de preus horaris amb aquest animal, i afavoriran aplanar la corba de preus i l’augment de la demanda.