Hem finalitzat el primer any de funcionament dels Certificats d'Estalvi Energètic (CAEs) i les notícies són molt positives. Durant aquest període, s'ha generat un gran volum d'estalvi i s’ha confirmat l'efectivitat d'aquesta eina per fomentar l'eficiència energètica en diferents sectors.

Pel 2025 el sistema CAEs ha de seguir creixent de forma ordenada i continua, i portarà novetats importants. Destaquem dos canvis que s’estan gestant i considerem clau: la incorporació de subhastes i modificacions a la regulació que impacten en la compatibilitat entre CAEs i subvencions dins d’un mateix projecte.

Subhastes: un mecanisme problemàtic en el context actual

Un dels canvis anunciats per al 2025 és la introducció del mecanisme de les subhastes. Què es pretén aconseguir amb aquesta mesura? Certament, no sembla necessari per dinamitzar un sistema que funciona.

Tampoc sembla que hi hagi excés d’oferta que ho justifiqui. Hem de tenir en compte que el volum d'obligacions energètiques el 2025 gairebé duplicarà el del 2024, any en el qual tot i els bons resultats no s’ha aconseguit generar el 100% amb CAEs. És assenyat entendre la dificultat perquè es puguin liquidar la totalitat de les obligacions dels Obligats amb certificats. En aquest context, entenem que publicar ara aquesta regulació de subhastes no és una prioritat.

Sumar CAEs i subvencions: una limitació per a la inversió

Actualment, i amb alguna excepció, les subvencions i els CAEs es poden combinar, cosa que ha estat un incentiu clau per a la realització d'inversions en eficiència energètica. No obstant això, el canvi regulatori previst pel 2025 pot posar fi a aquesta compatibilitat, cosa que podria afectar negativament la viabilitat econòmica de molts projectes.

Quin és el motiu d’aquest canvi? Per què posar a “competir” les ajudes entre elles i obligar a escollir entre una o l’altre? No seria més adient treballar en noves subvencions que arribin on no hi ha fitxa CAE, per exemple?

Aquesta modificació és especialment preocupant al sector residencial, on les rehabilitacions energètiques solen dependre d'aquesta doble ajuda financera, ja que la cobertura de la inversió només amb CAEs, considerant els estalvis d’un any, és molt minsa. A més, amb la nova directiva europea que obliga a la rehabilitació d'edificis, les comunitats de propietaris podrien trobar més dificultats per assumir els costos d'aquestes feines sense la possibilitat de combinar subvencions i CAEs .

Els canvis previstos al sistema de CAEs pel 2025 presenten tant oportunitats com desafiaments. L’evolució del mercat de subhastes podria generar problemes si no es gestiona adequadament, ja que l’adquisició de CAEs per part del Ministeri podria limitar l’accés dels subjectes obligats a aquests certificats. A més, l'eliminació de la possibilitat de sumar CAEs i subvencions podria reduir l'atractiu de les inversions en eficiència energètica, sobretot en determinats sectors d’activitat.

Atès que el mercat d'obligacions energètiques creixerà significativament el 2025, és crucial prioritzar la resolució d'aspectes més urgents abans d'introduir noves regulacions que podrien complicar el sistema en lloc d'enfortir-lo, com ara la fiscalitat, buscar models econòmics que facin viables les actuacions de poc volum del sector residencial o bé publicar definicions com ara la d’empreses grans consumidores d’energia que desbloquegin actuacions d’estalvi que puguin acollir-se a l’Annex V de la Directiva Europea.

Isabel Tejero, directora de Consultoria Energètica i CAEs d’EFFIC, i Albert Floresví, director d’Energia de Greenflex.