El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya ha informat en una nota de premsa que l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) començarà aquesta primavera a estudiar el potencial d’energia geotèrmica profunda del subsol de Cànoves i Samalús, principalment la procedent d’aigües termals.

El passat 26 de febrer, el director de l’ICGC, Antonio Magariños, i l’alcalde del municipi, Josep Cuch, van signar un conveni que portarà a terme un sondeig de prospecció geològica a 550 metres de fondària al nucli de Samalús per caracteritzar les roques existents i obtenir dades del subsol que permetin avançar en l’aprofitament de la geotèrmia com a recurs energètic.

La geotèrmica és una font d’energia renovable, neta, sostenible, autòctona i de quilòmetre zero que aprofita la calor del subsol per proporcionar aigua calenta per a múltiples usos tèrmics i, fins i tot, per a la generació d’electricitat. Segons la temperatura de la qual s’aprofiti aquesta calor es pot distingir entre la geotèrmia d’origen superficial i d’origen profund.

En la geotèrmia superficial s’aprofita una temperatura del subsol, usualment entre 16 i 25 graus centígrads i de mitjana a 100 metres de fondària, que no canvia ni a l’hivern ni a l’estiu. S’aprofita aquesta estabilitat per alimentar sistemes de climatització per edificis individuals i xarxes de calefacció i refrigeració urbanes, però cal fer servir un mecanisme de bomba de calor per incrementar o rebaixar la temperatura. Aquest tipus de geotèrmia es pot implementar gairebé a tota Catalunya, tant en edificis residencials com del sector terciari, i és la tecnologia tèrmica més eficient de totes.

La Xarxa d’Estacions Geotèrmiques de Catalunya (XEGCat) de l’ICGC inclou diversos punts de prospecció a poca fondària (fins a 100 metres) i en zones urbanes. Els darrers punts monitoritzats que es van incorporar es situen a Vielha.

Geotèrmia profunda i de font termal

En canvi, la geotèrmia d’origen profund es troba a molta més profunditat i la temperatura pot anar entre els 30 i més de 150 graus centígrads, el que facilita el seu aprofitament sense necessitat de bombes de calor. Els usos d’aquesta energia varien segons la temperatura, però poden anar tant per a xarxes de calefacció i refrigeració, producció d’aliments (per escalfar hivernacles, per exemple), usos industrials i, fins i tot, si se superen els 100 graus, per a generar electricitat. Arreu de Catalunya, si es perfora a la profunditat adequada, sempre es troba aquest tipus de recurs. L’ICGC el té catalogat a Recursos Geotèrmics d’Origen Profund a Catalunya (RGOPCat): síntesi del seu potencial.

És el cas de Cànoves i Samalús, on es farà una prospecció al costat del camp de futbol del Centre Cívic Xavier Flaquer i Juvany del nucli de Samalús, en uns terrenys municipals, i a una profunditat de fins a 550 metres. L’ICGC acaba de licitar els treballs amb la previsió d’iniciar les prospeccions aquesta primavera. Un cop executada, la instal·lació quedarà integrada en l’entorn.

El lloc escollit, a més de no situar-se en una zona urbana, respon a una característica peculiar i encara poc estudiada: la presència d’aigües termals. Aquestes aigües constitueixen una manifestació directa de la calor procedent del subsol profund, que ascendeix cap a nivells superficials mitjançant la circulació d’aigua subterrània a través de capes més permeables. Aquest tipus d’energia geotèrmica, encara poc aprofitada a Catalunya, s’ha destinat tradicionalment per a usos lúdics i medicinals a balnearis, tot i que ofereix una gran varietat d’altres possibilitats d’aplicació.

Té l’avantatge que, per aprofitar-la, no cal perforar a tanta profunditat com en altres parts del territori per assolir la mateixa temperatura del recurs geotèrmic profund. És per això que l’àrea de Samalús que s’estudiarà està inclosa dins del catàleg de zones amb potencial geotèrmic profund de Catalunya elaborat per l’ICGC.

De fet, a la zona, associada a la falla del Vallès, es van realitzar sondejos als anys 80 i 90 del segle passat, el més profund dels quals va arribar als 1.000 metres de fondària, però no se’n conserven registres complets. Les dades històriques apunten que la nova prospecció podria confirmar temperatures d’entre 60 i 90°C a 550 metres de profunditat, potencialment aptes per a diversos usos tèrmics.

A més, a la conca del Vallès però a fondàries d’entre 2.000 i 3.000 metres es podrien assolir temperatures que, si es confirmessin en futures fases d’investigació, permetrien fer servir aquesta energia geotèrmica profunda també per a la generació d’electricitat.

Un model energètic descarbonitzat

En un context de transformació cap a un model energètic descarbonitzat, la prospecció a Cànoves i Samalús reforça l’aposta del Govern per consolidar la geotèrmia com una font d’energia renovable estratègica, estable i amb potencial d’aplicació.

La nova prospecció s’integrarà a la Xarxa d’Estacions Geotèrmiques de Catalunya (XEGCat) com a nou punt de monitoratge permanent. El sondeig s’executa en un àmbit on existeix una anomalia hidrotermal identificada anys enrere com un recurs geotèrmic d’origen profund, inclosa actualment dins el catàleg de zones d’interès geotèrmic de Catalunya elaborat per l’ICGC.

La infraestructura generarà dades de referència i una base tècnica sòlida per avaluar, amb criteris de rigor i seguretat, el desenvolupament de projectes geotèrmics tant a escala local com en altres zones amb característiques similars. Aquest coneixement pot facilitar, a mitjà i llarg termini, la maduració de projectes d’inversió i col·laboració publicoprivada vinculats a l’aprofitament de la geoenergia.

El projecte també s’emmarca en el programa europeu Horizon Europe Go-Forward, que desenvolupa metodologies avançades per millorar la localització i la predicció de la productivitat dels reservoris geotèrmics profunds, amb la participació de diversos socis europeus.