El pròxim 8 d’abril, La Salle Campus Barcelona i el Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC) llancem la Quarta Edició del Programa formatiu “Energia i Management: claus per a la competitivitat i la sostenibilitat empresarial”, amb l’objectiu proporcionar una visió integral de la gestió energètica, l'eficiència en l'ús de l'energia i la utilització de recursos renovables. 

En el marc d’aquesta nova edició, recollim l’opinió de Joaquim Daura, Vicepresident del CEEC i Active Energy Management Director a Schneider Electric, qui formarà part del professorat impartint sessions magistrals d’energia i management. 

La gestió energètica com a repte clau per al futur d’Europa i les empreses

En el marc del programa “Energia i Management”, s’aborda un dels temes més rellevants de l’actualitat: el paper estratègic de l’energia en la societat, l’economia i el futur de les empreses. Durant el programa s’intenta donar resposta al repte més gran al qual s’enfronta avui la humanitat: el canvi climàtic, un fenomen estretament relacionat amb el model energètic actual.

El canvi climàtic es produeix principalment per l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que eleven la temperatura global del planeta. Segons diversos estudis, aproximadament el 80% d’aquestes emissions provenen del sector energètic, és a dir, de la manera com produïm, distribuïm i consumim energia. Per aquesta raó, si la societat vol fer front a aquest desafiament global, la solució passa necessàriament per descarbonitzar el sistema energètic i apostar per fonts renovables com el sol, el vent o l’aigua.

A més del repte ambiental, Europa afronta un altre gran repte: la competitivitat econòmica vinculada a l’energia. El continent és altament dependent de recursos energètics externs, com el petroli o el gas natural, que s’importen d’altres països. Aquesta dependència implica que Europa no controla completament el preu de l’energia, fet que afecta directament la seva indústria i la seva capacitat per competir amb economies com els Estats Units o la Xina. En molts casos, els preus de l’electricitat o del gas a Europa poden ser dues o tres vegades més alts, cosa que encareix la producció industrial.

Per respondre a aquests desafiaments, la Unió Europea ha definit un full de ruta clar cap a la descarbonització. Entre els objectius principals destaca la reducció del 55 % de les emissions per a l’any 2030, en comparació amb els nivells de 1990, i assolir la neutralitat climàtica el 2050. Per aconseguir-ho s’han impulsat diverses iniciatives estratègiques, com el pla Fit for 55, orientat a reduir emissions, i REPowerEU, que busca reforçar la independència energètica europea mitjançant l’impuls de les energies renovables.

Aquestes polítiques van acompanyades de noves normatives i mecanismes que afecten tant els països com les empreses. Un exemple és el sistema de comerç de drets d’emissió, mitjançant el qual les companyies han de pagar pel CO₂ que generen. Així mateix, s’ha creat el Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni, que obliga els productes importats a complir estàndards similars d’emissions, evitant així la competència deslleial entre empreses europees i estrangeres.

En aquest context, les empreses exerceixen un paper fonamental. Cada vegada més organitzacions s’adhereixen a iniciatives internacionals com la Science Based Targets Initiative, comprometent-se a reduir les seves emissions de manera alineada amb els objectius climàtics globals. Per aconseguir-ho, el primer pas és mesurar la petjada de carboni, identificant tant les emissions directes (produïdes a les seves pròpies instal·lacions) com les indirectes (generades en la cadena de subministrament o per l’ús dels seus productes).

A partir d’aquest diagnòstic, les companyies poden implementar diferents estratègies. Una de les més importants és l’eficiència energètica, que consisteix a produir el mateix utilitzant menys energia. Això no només redueix les emissions, sinó també els costos operatius. Una altra estratègia clau és l’electrificació dels processos, substituint combustibles fòssils per electricitat d’origen renovable. Paral·lelament, les empreses han de desenvolupar una estratègia de compra d’energia, prioritzant fonts netes i sostenibles.

La gestió energètica també requereix una visió estratègica dins de l’organització. Cal definir plans d’acció, inversions prioritàries i fulls de ruta clars, així com establir indicadors de seguiment o KPIs que permetin mesurar el progrés cap als objectius. En aquest sentit, la digitalització es converteix en un element essencial, ja que permet recopilar i analitzar dades energètiques per optimitzar el consum i millorar la presa de decisions.

Un altre aspecte important és la col·laboració dins de la cadena de valor. Avui dia, les emissions d’una empresa no depenen únicament de les seves pròpies operacions, sinó també de les dels seus proveïdors. Per això, cada vegada més companyies exigeixen als seus socis comercials plans de descarbonització i millores en eficiència energètica. Aquest procés genera una transformació progressiva en tot l’ecosistema empresarial.

Finalment, la transició cap a energies renovables també implica nous reptes operatius. A diferència de les fonts tradicionals, les energies renovables depenen de factors naturals com el sol o el vent, fet que exigeix una major capacitat de gestió, planificació i automatització en els sistemes energètics. Les indústries hauran d’adaptar-se a preus de l’electricitat més variables i a models de consum més flexibles.

En conclusió, la gestió energètica s’ha convertit en un factor estratègic per al futur de les empreses, la competitivitat europea i la sostenibilitat del planeta. Comprendre com funciona el sistema energètic, millorar l’eficiència, digitalitzar processos i avançar cap a energies renovables seran competències fonamentals per als professionals i les organitzacions que vulguin afrontar amb èxit els desafiaments del segle XXI.

Podeu consultar tota la informació i registrar-vos a través de la nostra web.