El passat 1 de juny el Tribunal Suprem va dictar tres sentències en les quals declarava vàlids el Reial Decret 413/2014 i la Ordre Ministerial 1045/2014, pedres angulars de la reforma del Ministre Soria en quant a retallades a les renovables es refereix. No obstant això, va ser una decisió adoptada per la mínima, amb 4 magistrats a favor i 3 en contra. La majoria va opinar que canviar la retribució d’instal·lacions renovables existents no vulnera la retroactivitat ni la confiança legítima, mentre que tres magistrats dissidents van considerar que l’esmentada normativa entrava clarament en conflicte amb el principi de no retroactivitat.

Aquesta decisió del Suprem serà recorreguda per la majoria d’afectats, que consideren que s’han vulnerat els seus drets fonamentals, ja que quan està en dubte la conformitat d’una norma estatal respecte del Dret Europeu, el Tribunal Suprem té l’obligació d’enviar l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè doni la seva opinió. És clar que hi ha dubtes, per això tanta divisió. Però la qüestió no es va presentar, potser per por que el Tribunal Europeu pogués tombar la reforma elèctrica.

En qualsevol cas, les sentències recentment conegudes, si bé són negatives pel que fa al resultat final, corroboren una tendència d’augment de la dissidència als Tribunals que decideixen sobre les retallades a las renovables, que ja està més a prop que mai de ser majoritària, com demostra el següent gràfic:

En conclusió, la lluita de les renovables als Tribunals ha patit una dolça victòria, que les situa més a prop que mai de guanyar la guerra. Les raons i els arguments estan clars. La retroactivitat ha començat a ser entesa per un nombre creixent de magistrats. Ara només falta l’últim graó, que és el més difícil de pujar.

Daniel Pérez, Advocat

Soci de HOLTROP S.L.P. Transaction & Business Law