El Govern de la Generalitat ha aprovat recentment el Decret llei 12/2025, un text que, amb voluntat de desbloquejar la paràlisi actual, introdueix mesures clau per impulsar el desenvolupament de les energies renovables a Catalunya. Des de la regulació de les bateries d’emmagatzematge, fins a la hibridació de parcs i la simplificació administrativa, aquest decret pot significar un abans i un després. Però també ens obliga a mirar enrere i reconèixer els errors que han marcat la dècada passada.

La principal novetat és la normalització de les bateries com a element fonamental del sistema energètic. Es facilita la seva instal·lació tant de manera independent com associada a parcs fotovoltaics o eòlics. A més, en sòls industrials o logístics, no caldrà modificar el planejament urbanístic, fet que agilitzarà notablement els tràmits. També s’inclou la consideració d'“interès públic superior” per a aquestes instal·lacions, així com per a les línies d’evacuació, cosa que permet superar algunes traves legals i territorials que fins ara feien impossible tirar endavant molts projectes, tot i que encara és un concepte que caldrà veure com impacta a la realitat.

Des de la meva experiència personal, aquest decret arriba tard, però és benvingut. No pot ser que desenvolupar un parc solar fotovoltaic de menys de 5 MW hagi suposat gairebé cinc anys de tramitacions, estirant els terminis fins al límit, i posant en risc permisos, acords i inversions ja fetes. Aquesta realitat ha estat massa freqüent. La batalla per la generació renovable l’estem perdent, no pas per manca de tecnologia ni de capital, sinó per una estructura administrativa que ha estat, durant anys, lentíssima i sovint contradictòria.

Però la batalla no és només administrativa. També hem fallat en electrificar la demanda. No hem sabut generar prou consum elèctric directe —en la mobilitat, en la indústria, en la climatització— per donar sortida al que ja estem produint amb fonts renovables. I això ha tingut una conseqüència clara: els preus no han acompanyat, i molts projectes han deixat de ser viables per manca d’estabilitat o rendibilitat.

Per això, el que més esperança em genera del decret no és només el fet de poder instal·lar més bateries, sinó el paper que aquestes poden jugar en l’estabilització del sistema i dels preus. Si som capaços de desplegar l’emmagatzematge a escala i de forma àgil, podrem gestionar millor la generació renovable, reduir pics i caigudes de preu, i recuperar la confiança d’inversors i promotors.

És evident que hem perdut massa temps. Però aquest decret podria ser una última oportunitat per redreçar el rumb. Necessitem que els tràmits realment s’agilitin, que les normatives no s’entrebanquin, i que la Generalitat no només aprovi textos, sinó que també posi recursos per fer-los efectius sobre el terreny, i que n’exerceixi un lideratge ferm davant les reactivitats locals, sovint fonamentades en una clara desinformació, o un interès minoritari i poc solidari.

Les energies renovables poden ser una història d’èxit a Catalunya. Tenim sol, vent, talent i capacitat industrial. Però també necessitem visió, determinació i una administració alineada amb els objectius climàtics. El Decret llei 12/2025 és un pas en la bona direcció. Ara toca caminar, i fer-ho ràpid.